TAN SOLS NOMÉS

No vull creure en la immobilitat dels astres,

en la raó estàtica d'aquest firmament.

Vull esdevenir ens transgressor d'ordres, 

d'un nou bleix sideral ser-ne el sement. 

Si soc un bocí atrafegat d'actes,

¿de quin discórrer beuran les meves arrels?

Potser de pluges d'ufana,

potser de grops altisonants de vent.

La ocasió de trobar-me deriva en sotsobra,

com l'albada s'entesta a revertir

el seu darrer terç latent. 

Ja prompte, el sol esberlarà en raons, 

les seduccions d'aquesta nit manyaga,

hi oposarà espessors d'indret i lloc; 

l'estar aquí volent-m'hi al defora, 

com fa el desesper, amb una vella obsessió. 

Quan jo he vingut tan sols només a trobar-me, 

a constel·lar-me dins un nou horitzó.