EL MEU TEMPLE
El meu temple és de sol i capella,
de majestat, és de soliloquis de pedra.
Un carreu hi es alçat
per a cada indulgència;
per a retre-li un altar,
el summe demiürg
d'una fe nova i novella.
Per allò de la religiositat
l'he omplert d'amor,
de propòsits d'esmena;
pels feligresos més grats,
de files de bancs,
curulls de missals
amb propietats ecumèniques.
No us preocupeu pels rituals:
no se n'hi fan ni tampoc hom els espera.
Ni planteja, tan sols, damnar-hi la carn,
doncs és de l'ànima, seu social:
el despatx oficial de les transaccions
de més alta esfera.
Comissaris alats,
faran ressò, encantats,
de la paraula suprema,
i anyells i àngels de la divinitat
s'uniran en aliances i grups sindicats,
en pro de guarir, amb plaers mundans,
un ruixat de penitències.
Amb bonhomia, amb respecte:
el meu temple és així,
i així continuarà,
potser per sempre:
de sol i capella, de majestat,
de soliloquis de pedra.
De pàtria i potestat
de la humanitat sencera.
