Dintre el bosc hi tinc casa meva. 
Un perímetre, 
dos balcons, 
set finestres, 
aquell pou...

Plou extramurs,
la temperatura abraça el gebre,
i el sol ja fa hores que es post.

Al portal, una llum que és de mel,
n'il·lumina l'entrada. 
Intramurs, la llar de foc,
i serpentejant amunt amunt, les flames. 
S'estiren, en ombres grandiloqüents, 
es dobleguen a voluptat,
sobre les parets molsudes.
També s'apropen, 
en una ficció real; 
o a estones, desapareixen...

Un tro, distant,
arrossega el seu bram furiós,
i de mentre unes gotes rossolen vidres avall, 
tot recordant ancianes tempestes.