FLOR D'AMETLLER

D'ametller soc,  

d'una vida en curta volada, 
pregonant l'eclosió equinoccial et responc,

promíscua, blanca i violàcia.  

Titil·lant encara d'hivern, 
m'esbullen vents

en tortuosos zumzeigs, 

embriagats en deler 

delicat de flairances.  

Pren-me, no et perdis

ni en temps d'ànsia,

agafa'm d'un branquilló

i endu-te'm a casa.

Que prompte arribarà ma tardor.

I trigarà prompte a esborrar-me.