PRESAGI

Et trobo a faltar

i encara no has marxat de casa. 

És per com et debats,

en gestos talment ell desplega,

i és per cada cop

que gires el pom de la porta

que sento que ho fas 

per vegada darrera.

HIPNÒTIC

Els ulls fan més vivaços

els passos de l'hipnòtic.

Escapçat del clos immaterial del son. 

Pels carrers s'atansa 

l'esmolador de somnis. 

EN UN BATRE D'ALES

Ens trencarem en un batre d'ales,

cercant l'alè dins un tros de vent, 

fent-nos respir entre corrents bregades,

entre reflexos de cels aliens.

TAN SOLS NOMÉS

No vull creure en la immobilitat dels astres,

en la raó estàtica d'aquest firmament.

Vull esdevenir ens transgressor d'ordres, 

d'un nou bleix sideral ser-ne el sement. 

Si soc un bocí atrafegat d'actes,

¿de quin discórrer beuran les meves arrels?

Potser de pluges d'ufana,

potser de grops altisonants de vent.

La ocasió de trobar-me deriva en sotsobra,

com l'albada s'entesta a revertir

el seu darrer terç latent. 

Ja prompte, el sol esberlarà en raons, 

les seduccions d'aquesta nit manyaga,

hi oposarà espessors d'indret i lloc; 

l'estar aquí volent-m'hi al defora, 

com fa el desesper, amb una vella obsessió. 

Quan jo he vingut tan sols només a trobar-me, 

a constel·lar-me dins un nou horitzó.

MATEMÀTIQUES

Tot hi es, en el factor encorbat

d'una funció quadràtica, 

en la raó exponencial

dels límits d'un fet, 

en l'enigmàtica traçabilitat dels càlculs. 

Les raons de quasi tot un món, 

hi son en les matemàtiques. 

La resta és la incògnita:

és el poema. 

DECRET

Només els infants sangglaçaran el fred

d'hiverns fal·laços,

imposaran espills d'honestetat a tot,

i vessaran el punt just de sol

sobre els més pèrfids horrors

de la estupidesa humana.

Així serà: per a la cocció d'un nou món,

ja no ens caldran plans de fútil mirada. 

Tan sols el clam d'amor que ens suscita,

des de la pell dels cors,

aquella criatura enriolada. 

LITÚRGIA

Retenir el cel,

nuar-te d'atzur 

amb filagarses d'estrella;

descloure el teu sexe 

i assaborir el mar sencer,

colgar-te d'escuma

i trencar-nos sobre l'arena,

enmig d'aquell roquissar sotavent. 

CAMINS DE NIT

Camins de nit, 
rosecs de lluna, 
cels rutilants, 
pigallats d'espurnes.

En núvol constel·lat,

una celístia en volta de plata, 

en passos atenuats,

l'afany de transcendir de l'ànima. 

Enmig soc l'u amb l'incert precís,

lliscant atàvics neguits,

al recer bigarrat de l'ufana. 

Fet d'habituds de llum i sol,

en reialmes d'arrel, branca i flor,

prego em sigui grata vostra voluntat. 

Digui's vostè Déu,

o digui's Àngel de ma guarda. 

BESOS ESCUMATS

Bat el temps,

i en besos escumats

se'ns escantellen les formes.

Arrecerats com ens crèiem 

front el trepig crepuscular del mar,

renou de còdols,

llisquents en l'arravatament fluvial dels anys,

ens fem a l'omega. 

 

PARLA'M

Parla'm...

Parla'm de tu i jo,

parla'm del mestratge

dels mots muts,

del sempitern sojorn

de les absències.

Parla’m dels pretèrits vençuts,

de les belles antigors,

d'aquells nostres tarannàs concèntrics.

De com érem, junts amb l'amor,

del nostre guiatge d'essències.

Que t'escolto, per favor: parla'm!

No temis per la meva resposta,

segrestada en mil silencis.

Simplement, parla’m…

No amb aquest to pesarós,

ni amb aquest balbuceig, febrós ,

aquestes llàgrimes,

que no et defineixen.

Ans parla'm…

Parla’m de dimensions conjuntes,

d'interseccions profundes,

de les conjugacions

d'un vers i d’una flor.

Dona guisa d’elegia

als nostrats records,

versemblança al dolor en harmonia,

intranscendència a l’enyor.

La parla de les veus

de cada teva nova estada,

del que hi sents,

de qui t'acompanya;

dels bressols de cada nou tu

als rompents de cada matinada.

D'elles. Sí, tan sols, només : parla'm.

Del calze eixut dels fervors damnats,

de l'eterna dansa,

de quan em deies vida meva

enlloc de Laura.

Parla'm, sobre com sóc per a tu,

ara per ara.

Intrínseca o circumstancial,

sinòptica o espectral,

tal volta a les significacions estranya.

Parla'm amb llavis alats

de sàvia infantesa,

amb seguici d'honors,

amb inusitada tendresa.

Tan lírica com era jo amb tu,

¡em sentia tan teva!

Quan fou, ma vida,

un jugar benvolent,

cada albada una ofrena,

els capvespres la joia en espera

del jorn subsegüent,

les nits un redós

de caliu i d'entrega.

Per com m’investires de glòria,

per fer d'ubèrrim cultiu

la nostra memòria,

pel batre del temps

sobre el mar

de les meves espumes dissoltes…

Per tantes coses, amor!,

per tantes coses…

Fes d'homenatge el meu nom,

d’homilia la meva petja,

l'estela que voldria rubricar

perpètuament sobre el teu cor,

les arrels del nostre cel

sobre la mare nostra terra.

Un raconet, amb la vènia,

per a poder raure amb tu

dins la teva pell,

dintre casa teva.

I riure del que sempre rèiem,

detestar el que detestàvem,

fruir del que fruíem…

Per favor: parla’m.

Només parla’m, si us plau!

Parla’m…

I si vols fes-me omniscient,

que em tens aquí, d'ànima present,

fes-me màgica,

fes-me transcendent.

A cada embat del teu viure,

et seré suport, et seré vincle,

¡crida’m auxili i t’ajudaré!

Em trobaràs a l'altra punta

del nostre sender,

al destí on arribaràs tu després,

que no t'hi empenyi cap pressa.

Vestits d'estol d'ocells cantaires,

serem volar, serem d'aire.

Contemplarem els topants

que ens varen veure estimar,

la metafísica del perquè

ens vam trobar,

les consideracions del fat

per a truncar-nos l'encontre.

Com hem sigut mentre hem estat:

¡el tot, l'un per l'altre! 

 

PRIMAVERA

En curs fluent 
d'aigues esbargides, 
en refilar d'alats,
en actes de sements 
que ja s'obiren.
Com polsos circadians 
cridant a excessos, la vida.
Biorritmes d'esglai.
¡Esclata l'equinnoci de la lira!

FLOR D'AMETLLER

D'ametller soc,  

d'una vida en curta volada, 
pregonant l'eclosió equinoccial et responc,

promíscua, blanca i violàcia.  

Titil·lant encara d'hivern, 
m'esbullen vents

en tortuosos zumzeigs, 

embriagats en deler 

delicat de flairances.  

Pren-me, no et perdis

ni en temps d'ànsia,

agafa'm d'un branquilló

i endu-te'm a casa.

Que prompte arribarà ma tardor.

I trigarà prompte a esborrar-me.

                     

TOT

Tot quant abasta
aquest turó,
tot quant s'hi congria
en sa carena,
digue'n primavera,
estiu, hivern o tardor;
jo en dic la teva vida
dins la meva sencera.  

EL MEU TEMPLE

El meu temple és de sol i capella, 
de majestat, és de soliloquis de pedra. 
Un carreu hi es alçat 
per a cada indulgència;
per a retre-li un altar, 
el summe demiürg 
d'una fe nova i novella. 
Per allò de la religiositat
l'he omplert d'amor, 
de propòsits d'esmena;
pels feligresos més grats,
de files de bancs,
curulls de missals 
amb propietats ecumèniques.
No us preocupeu pels rituals:
no se n'hi fan ni tampoc hom els espera. 
Ni planteja, tan sols, damnar-hi la carn,
doncs és de l'ànima, seu social:
el despatx oficial de les transaccions 
de més alta esfera.
Comissaris alats,
faran ressò, encantats, 
de la paraula suprema,
i anyells i àngels de la divinitat
s'uniran en aliances i grups sindicats,
en pro de guarir, amb plaers mundans,
un ruixat de penitències. 
Amb bonhomia, amb respecte:
el meu temple és així,
i així continuarà,
potser per sempre:
de sol i capella, de majestat,
de soliloquis de pedra.
De pàtria i potestat
de la humanitat sencera. 

AIGUA

Aigua.

Curs fluvial.

S'esmuny, 

s'absorbeix, 

s'escola...

Hi es mentre

deixa de ser-hi.

Com la vida.

Transcorre...