Que la mare terra m'abraci els peus mentre hi camino descalç. Que els vorals esdevinguin ubèrrims i no s'omplin de pedres. Vull ser el verd que apaivaga, de la fam l'aliment. La saba que omple de vida: les arrels del cel. Per: Àngel Pedrafort.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)