un valorar nostra vida plegats al que ens deixi fer.
O desfer, car de tribulacions a voltes n'és plena i ens fibla.
És el que hem estat, és el que som,
en perfecte pretèrit o en el present més llustrós.
Ens presideix, ens acabdilla;
a voltes ens aclapara, sempre ens atrafega.
Sia en petits intervals que perpètuament s'enceten i acaben;
sia en grans projectes que un dia comencen i semblen no tenir fre;
sia en la pau, sia en l'agonia: consubstancial i etern, oh temps!, ens marques l'alfa i l'omega.
