Com el mar, Divinitat, com l'etern oceà que bat la seva escorça aguerrida sobre el vell roquissar de sota casa meva: esclafa dins meu les memòries doloroses que he patit, les creences, errònies, que un mal dia no vaig dubtar a seguir, tot el mal que hagi pogut causar durant les meves pretèrites existències. Te les entrego, Divinitat, perquè siguin sanades des del seu origen; transformades en pau, en amor, en harmonia, en salut i prosperitat. Per mi, per tots els que m'envolten.
Ho sento!
Perdona'm!
T'estimo!
Gràcies!