A la bassa del passeig es reflexa
l'arbre centenari. Un bes de pluja s'hi ha fos, s'ha enamorat de sa soca-rel,
de ses branques. El sol bat el seu cimall aquós emmirallant fulgors d'un verd
auri. Envoltat de la teva devesa, oh plàtan!, n'arribes a ser de preciós!