mai besades;
qui tocarà el teu vers,
(potser el millor),
i escoltarà la teva mirada...
Gelós de tu, em sadolla d'orgull
el saber que et sé encara estimar
per continuar odiant-te;
per desprendre'm ja de la carn,
i poder així sofrir el dolor immens que
amb la teva absència avui tu em regales.
Amb la coïssor del teu adéu, sense retorn:
desert roent d'expectatives tortes.
Fet a la pols,
fet a la desolació,
fet al miratge de la teva dolça pell.
I als meus sentits, indòcils.
.
