Que la mare terra m'abraci els peus mentre hi camino descalç. Que els vorals esdevinguin ubèrrims i no s'omplin de pedres. Vull ser el verd que apaivaga, de la fam l'aliment. La saba que omple de vida: les arrels del cel. Per: Àngel Pedrafort.
PRESAGI
Et trobo a faltar
i encara no has marxat de casa.
És per com et debats,
en gestos talment ell desplega,
i és per cada cop
que gires el pom de la porta
que sento que ho fas
per vegada darrera.