Que la mare terra m'abraci els peus mentre hi camino descalç. Que els vorals esdevinguin ubèrrims i no s'omplin de pedres. Vull ser el verd que apaivaga, de la fam l'aliment. La saba que omple de vida: les arrels del cel. Per: Àngel Pedrafort.
BESOS ESCUMATS
Bat el temps,
i en besos escumats
se'ns escantellen les formes.
Arrecerats com ens crèiem
front el trepig crepuscular del mar,
renou de còdols,
llisquents en l'arravatament fluvial dels anys,
ens fem a l'omega.