HIPNÒTIC
Els ulls fan més vivaços
els passos de l'hipnòtic.
Escapçat del clos immaterial del son.
Pels carrers s'atansa
l'esmolador de somnis.
Que la mare terra m'abraci els peus mentre hi camino descalç. Que els vorals esdevinguin ubèrrims i no s'omplin de pedres. Vull ser el verd que apaivaga, de la fam l'aliment. La saba que omple de vida: les arrels del cel. Per: Àngel Pedrafort.
TAN SOLS NOMÉS
No vull creure en la immobilitat dels astres,
en la raó estàtica d'aquest firmament.
Vull esdevenir ens transgressor d'ordres,
d'un nou bleix sideral ser-ne el sement.
Si soc un bocí atrafegat d'actes,
¿de quin discórrer beuran les meves arrels?
Potser de pluges d'ufana,
potser de grops altisonants de vent.
La ocasió de trobar-me deriva en sotsobra,
com l'albada s'entesta a revertir
el seu darrer terç latent.
Ja prompte, el sol esberlarà en raons,
les seduccions d'aquesta nit manyaga,
hi oposarà espessors d'indret i lloc;
l'estar aquí volent-m'hi al defora,
com fa el desesper, amb una vella obsessió.
Quan jo he vingut tan sols només a trobar-me,
a constel·lar-me dins un nou horitzó.