LITÚRGIA

Retenir el cel,

nuar-te d'atzur 

amb filagarses d'estrella;

descloure el teu sexe 

i assaborir el mar sencer,

colgar-te d'escuma

i trencar-nos sobre l'arena,

enmig d'aquell roquissar sotavent. 

CAMINS DE NIT

Camins de nit, 
rosecs de lluna, 
cels rutilants, 
pigallats d'espurnes.

En núvol constel·lat,

una celístia en volta de plata, 

en passos atenuats,

l'afany de transcendir de l'ànima. 

Enmig soc l'u amb l'incert precís,

lliscant atàvics neguits,

al recer bigarrat de l'ufana. 

Fet d'habituds de llum i sol,

en reialmes d'arrel, branca i flor,

prego em sigui grata vostra voluntat. 

Digui's vostè Déu,

o digui's Àngel de ma guarda.