COM ALTS CIMS
Ja quan s'apagui el sol dels dies,
ja quan s'emboiri tot en un devessall d'enyors,
caldrà atiar-nos el foc d'antigues revetlles,
i fer-nos proclama des dels ahir aquells ara tan sords.
Caldrà ennoblir-nos en un món que no serà el nostre,
i vindicar els vestigis que haurem desclòs.
Com alts cims dibuixarem nous perfils a l'obaga,
serem la fita pels nous trescadors.
TAN SOLS NOMÉS
No vull creure en la immobilitat dels astres,
en la raó estàtica d'aquest firmament.
Vull esdevenir ens transgressor d'ordres,
d'un nou bleix sideral ser-ne el sement.
Si soc un bocí atrafegat d'actes,
¿de quin discórrer beuran les meves arrels?
Potser de pluges d'ufana,
potser de grops altisonants de vent.
La ocasió de trobar-me deriva en sotsobra,
com l'albada s'entesta a revertir
el seu darrer terç latent.
Ja prompte, el sol esberlarà en raons,
les seduccions d'aquesta nit manyaga,
hi oposarà espessors d'indret i lloc;
l'estar aquí volent-m'hi al defora,
com fa el desesper, amb una vella obsessió.
Quan jo he vingut tan sols només a trobar-me,
a constel·lar-me dins un nou horitzó.
DECRET
Només els infants sangglaçaran el fred
d'hiverns fal·laços,
imposaran espills d'honestetat a tot,
i vessaran el punt just de sol
sobre els més pèrfids horrors
de la estupidesa humana.
Així serà: per a la cocció d'un nou món,
ja no ens caldran plans de fútil mirada.
Tan sols el clam d'amor que ens suscita,
des de la pell dels cors,
aquella criatura enriolada.
