Que la mare terra m'abraci els peus mentre hi camino descalç. Que els vorals esdevinguin ubèrrims i no s'omplin de pedres.
Vull ser el verd que apaivaga, de la fam l'aliment. La saba que omple de vida: les arrels del cel. Per: Àngel Pedrafort.
miércoles, 6 de noviembre de 2013
Corriols d'aigua de pluges antigues esberlen la quietud. Mor el glaç perquè elles neixin. La vida les espera, captiva, lliscant entre sorres i còdols. Sempre fèrtil. Indispensable.