Sargeix, Garbí, 
sargeix la mar, 

fes-ne xarxa,
doncs llop de mar de nostrat, 
ha esdevingut son hostatge.
Sargeix, Garbí, 
pren captiva sa barca, 
fes estàtic son vagar, 
trobador son pertorbat miratge. 
Car vull fer-me'n de carn

com no en desitjo cap altre:
sargeix, Garbí, 
retorna'm l'esclat temptador

de la seva rialla.