Profús desperta mon camp,
una abundor de tendres roselles.
El jorn encara no és nat,
mes elles de rosada, 
abillades ja el festegen.

Tenyides d'un roig lasciu, 
erotitzen el despullar de la vella nit, 
als encontorns d'una nova albada. 
I a la primera claror del matí, 
pintat tot blau d'estany,
apresten escletxes al sol
perquè les banyi amb sa llum daurada. 

Profús se'n tornarà a dormir mon camp, 
havent-la rebut amb tots honors:
oh, novella vesprada!
El farà espectral, 
potser tenebrós...
Serà mon camp tanmateix, 
curull de roselles ufanes