MAR ARDIT

Ets tu, mar ardit,
tu, girbat d'escumalls.
Tu immensitat, 

jo tan sols llenguatge.
Si fossin de la teva sal, 
les meves paraules, 
si amb cada verb pogués jo

esbravar el teu coratge, 
forjaria d'ariet, 

resseca ploma,
i esculpiria, 

sobre altívols espadats, 
les lletres punyents 

d'una cançó abrandada.  

Que melodia fora, 

de llengua i de veu; 
mon himne i alè, ¡tot alhora!
Un clam que vents 

de fel arrossegués
vers els roquissars extrems 

de la meva memòria;
vers odis, petris, 
vers minerals retrets;
vers plens absoluts 

de l'absolut no-res.