Qui besarà les teves mans,
mai besades;
qui tocarà el teu vers, 
(potser el millor), 
i escoltarà la teva mirada...
Gelós de tu, em sadolla d'orgull
el saber que et sé encara estimar
per continuar odiant-te;
per desprendre'm ja de la carn,
i poder així sofrir el dolor immens que 
amb la teva absència avui tu em regales.
Amb la coïssor del teu adéu, sense retorn: 
desert roent d'expectatives tortes.
Fet a la pols, 
fet a la desolació,
fet al miratge de la teva dolça pell.
I als meus sentits, indòcils. 

.