Que la mare terra m'abraci els peus mentre hi camino descalç. Que els vorals esdevinguin ubèrrims i no s'omplin de pedres.
Vull ser el verd que apaivaga, de la fam l'aliment. La saba que omple de vida: les arrels del cel. Per: Àngel Pedrafort.
sábado, 1 de diciembre de 2018
Arbre de foc, arbre de mort vestit d'epitafi, espurneges tardor, desfàs el rei sol i ens regalimes nostàlgies: records ocres de seductora antigor, avatars desgastats d'allunyada memòria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario