Sigui, cigala, ton cant,
el descans rogallós de les meves tardes daurades.
D'estiu. I del bosc, ton reialme.
De ton raspar estrepitós, 
àvid per acabalar l'esbatec cadenciós de la natura mare.
Tou de fulles seques, i afuades sota es pinar: 
m'hi ajoco i prenc dels teus acords la nota que m'adorm,
el compàs de pausada espera
que em rescabala de les penositats del món. 
Per així fer front a les tribulacions de la vida,
així amansit per ton vers d'amor.