Que la mare terra m'abraci els peus mentre hi camino descalç. Que els vorals esdevinguin ubèrrims i no s'omplin de pedres.
Vull ser el verd que apaivaga, de la fam l'aliment. La saba que omple de vida: les arrels del cel. Per: Àngel Pedrafort.
jueves, 13 de abril de 2017
Freds encara són els seus confins, així i tot els camps esclaten, oh, admirable naturalesa. Badalla, mandrós, l'astre rei, amagat entre els núvols que ara s'esberlen. Vergonyós i incert estira sa llum; la projecta amb un bes roent que desclou la primavera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario