Que la mare terra m'abraci els peus mentre hi camino descalç. Que els vorals esdevinguin ubèrrims i no s'omplin de pedres.
Vull ser el verd que apaivaga, de la fam l'aliment. La saba que omple de vida: les arrels del cel. Per: Àngel Pedrafort.
jueves, 16 de marzo de 2017
Els meus ulls ploren per veure't, el meu cor per estimar-te, els meus llavis per fer-te un petó. Colometa missatgera sóc, que avinent pastura pel teu jardí ple d'il·lusió. Abraça'm, deessa meva, i no m'oblidis, car ets la meva genuïna oració.
No hay comentarios:
Publicar un comentario